El paper de calcar
Ja fa dècades que es treballa amb albarans autocopiatius per a entregar còpia a client i empresa.
Però els que ja tenim més de 40 anys encara recordem haver vist paper de carboni (paper de calcar) en algun despatx antic.
Es tractava d’uns fulls negres, que bàsicament eren una pel·lícula molt fina de carboni. Es posaven entre full de paper (original) i full de paper (còpia). De manera que a l’escriure al full superior, la pressió provocava que el carboni del paper de carboni es copiès al full de sota.
A la pràctica era un galimaties!
Els usuaris s’embrutaven els dits de tinta, havies d’anar amb compte de no deixar ditades als papers, no es podien comprar en format quadern (talonari),…
A més, la informació quedava marcada en els papers de carboni descartats.
Per tant, apareixia un problema de seguretat en segons quin tipus de formularis.
Arriben els albarans autocopiatius i salven la jornada
A mitjans del segle XX es va inventar el paper sense carboni i amb això el format dels talonaris autocopiatius es va imposar.
I què és el paper sense carboni?
Es tracta d’un sistema en què els fulls estan recoberts de dos tipus de substàncies químiques diferents:
- un revestiment frontal
- un revestiment posterior
Aquests productes químics es troben conservats en càpsules minúscules.
Quan presiones amb el boli al full de dalt (l’original), es rebenten les microcàpsules.
I reacciona el recobriment del full de dalt (original) amb el recobriment del full de baix (còpia), copiant a l’instant tot el que escrius.
Les microcàpsules són tan petites que la impressió obtinguda en els fulls de còpia és molt precisa.
Encara s’utilitzen els albarans autocopiatius?
La resposta és sí.
Molt més del que semblaria.
Actualment, tothom utilitza smartphones, tablets,… i semblaria que les aplicacions haurien de substituir l’ús dels albarans autocopiatius.
Però la realitat no és aquesta.
Molts negocis utilitzen talonaris autocopiatius personalitzats, ja que són molt pràctics.
És una manera ràpida i efectiva de tenir original i còpies en un moment.
L’ús de dispositius digitals pe part de repartidors, missatgeries, etc. ha reduït la necessitat de talonaris autocopiatius en aquest sector.
I tanmateix el cost dels sistemes digitals sovint supera els avantatges que puguin aportar.
Per això, moltes PiMES i autònoms opten pels tradicionals albarans autocopiatius.
